Present i futur de la televisió connectada al MAC de Granollers

Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població). És poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada) però les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.