Els dies 21 i 22 d’octubre ha tingut lloc la primera edició del Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, una trobada impulsada i promoguda pel Clúster, en la qual els estudiants universitaris han pogut presentar els seus projectes de ficció, no ficció i noves finestres a empreses del sector audiovisual.

L’esdeveniment ha superat les expectatives. Hi han participat 12 centres universitaris catalans. S’han seleccionat 16 projectes. Hi han assistit 58 empreses audiovisuals i un total de 227 persones. S’han celebrat 107 reunions entre els alumnes i les productores.

La iniciativa tenia com a objectiu fomentar la incorporació a la indústria de les noves promocions universitàries i, en aquest sentit, Xavier Guitart, President del Clúster Audiovisual, ha expressat la seva satisfacció “pel gran nivell d’implicació de la indústria i de les universitats en aquesta primera edició”. També ha afirmat que “la integració i la complicitat de tots els agents del sector són la clau que permetrà enfortir la indústria audiovisual de Catalunya”.

Els 16 projectes seleccionats han estat:

De noves finestres, No Signal, 461, Incredible Shrinking Detective i Cubzzle.

En l’àmbit de ficció, s’han avaluat Daimon, L’Última Carta, The Show of God i Mediocrity.

Pel que fa a la no ficció, els títols són I Quartieri Spagnoli, Detrás de los perjuicios, La realitat dels somnis, In(capaços), Reinventados, Lligams i El Gran Premi de Carol.

Els 12 centres universitaris que hi han participat són Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna (Universitat Ramon Llull), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat de Lleida (UdL), Universitat de Vic (UVIC), Universitat Internacional de Catalunya (UIC), La Salle Campus Barcelona (Universitat Ramon Llull), Universitat Abad Oliba (CEU), Escola Universitària ERAM (Universitat de Girona) i Escola Superior Politècnica
Tecnocampus Mataró.

A més, el Pitching Audiovisual Universitat-Indústria ha comptat amb la col·laboració de TV3, BTV i 8TV.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha col·laborat activament amb el Cineposium 2015, el congrés internacional de Film Comissions que s’ha celebrat a Barcelona del 24 al 26 de setembre i ha aplegat professionals de l’audiovisual d’arreu del món.

El tema central enguany ha estat la relació entre la producció audiovisual i el turisme. Per això, els diferents ponents han analitzat aquells casos en els qual la indústria audiovisual i la turística han treballat conjuntament i amb èxit en la producció i promoció de pel·lícules i sèries.

Un tema rellevant, tenint en compte que Catalunya és una destinació turística de primer nivell i que, segons el balanç que ha presentat la Barcelona Film Comission per al 2014, els rodatges a Barcelona no han parat de créixer (han crescut un 23% respecte de 2013 i un 61% respecte de 2011).

El Clúster ha col·laborat amb el Cineposium 2015 en l’organització de l’acte de cloenda, en el qual s’ha presentat breument el talent de la indústria audiovisual catalana i s’han compartit projectes i impressions amb els diferents delegats i ponents internacionals.

Un grup d’empreses associades al Clúster s’ha tornat a trobar en la segona sessió dels Esmorzars-Trobada, un acte pensat perquè els socis intercanviïn idees i projectes.

Aquesta segona sessió ha comptat amb les intervencions de Carles Rams d’Ebantic, Fèlix Balbas de Minimo VFX i Sergi Vicente de BTV.

Carles Rams ha descrit els projectes i solucions d’Ebantic, una empresa especialitzada en sistemes d’organització de continguts digitals multimèdia. D’una banda, el BPM4Media, una solució que facilita la gestió de continguts audiovisuals; i de l’altra, el M4Media, creat per gestionar d’una manera més eficient els arxius digitals.

Al seu torn, Fèlix Balbas ha presentat Minimo VFX, una empresa de constitució recent, però amb professionals de molta trajectòria, especialitzada en la creació de personatges d’animació i amb una bossa de clients del cinema i la publicitat eminentment internacional. Balbas, a més, ha llençat una proposta de futur: l’organització d’un nucli d’empreses i professionals d’alt nivell que treballin conjuntament amb l’objectiu d’abastar tota la cadena de creació d’efectes especials.

Sergi Vicente ha assenyalat que actualment BTV aposta per la innovació i per una major participació de l’audiència. Per això la televisió ha obert una nova línia de demanda de projectes transmèdia. A més, juntament amb Barcelona Activa, han creat el BTV Lab, un espai de col·laboració que integra l’acceleració de projectes, l’experimentació amb periodisme de dades i el coneixement compartit.

El Clúster Audiovisual ha col·laborat en l’edició d’InterDocsBarcelona 2015 organitzant conferències amb la participació de varis ponents internacionals.

InterDocsBarcelona és una iniciativa emmarcada dins el Festival Internacional DocsBarcelona i dedicada exclusivament al documental interactiu i transmèdia. Gràcies a l’acció del clúster hi han participat Adam Gee, Commissioning Editor of Multiplatform & Online Video a Channel 4; i Alex Nelson i Robin Cramp, impulsors del BBC Connected Studio. A més de participar com a ponents en les conferències, han actuat també com a finançadors en l’anomenat Interactive Pitch.

Aquestes conferències també formen part del projecte Digital & Media Forum, que el Clúster va iniciar el passat dia 12 de maig a l’auditori de la Blanquerna.

La irrupció d’Internet ha alterat el model de negoci tant de les televisions i les productores, com de les agències de publicitat i les marques. El món audiovisual ha d’adaptar-se a aquest nou ecosistema, ple de reptes, però alhora d’oportunitats, que ofereix noves possibilitats tècniques, comercials i creatives. Són algunes de les conclusions del Digital & Media Forum, organitzat pel Clúster Audiovisual de Catalunya a l’auditori de la Blanquerna.

Per tal de reflexionar sobre les relacions que el món audiovisual manté i mantindrà amb Internet -i viceversa-, sis professionals amb perfils molt diferents han participat en la sessió Digital & Media Forum, repartits en tres blocs temàtics i moderats per Sergi Vicente, director de BTV.

El primer bloc, pensat per reflexionar sobre Internet des de l’àmbit audiovisual, l’ha introduït Toni Esteve (Grup Lavinia), amb una ponència dedicada a les últimes transformacions en les finestres i suports audiovisuals, i als canvis en els hàbits de les audiències que, segons el president de Lavinia, tendeixen a la “immersivitat”: la participació activa en els continguts audiovisuals. A més, ha pronosticat que l’audiovisual tindrà un paper cada vegada més rellevant com a eina educativa en els programes formatius de les escoles.

Al seu torn, Astrid Altadill, Branded Content Strategist de El Terrat, aprofitant la seva experiència en el camp de la publicitat digital, ha explicat com les televisions, les marques i les agències s’han anat introduint a Internet, i de quina manera aquest nou ecosistema obliga a canviar les formes de difusió i producció de continguts, així com idear noves estratègies d’interacció amb els consumidors.

En el segon bloc s’ha parlat de les experiències hibrides que fusionen l’audiovisual amb Internet. El professor i realitzador multimèdia, Arnau Gifreu, destaca les possibilitats artístiques que ofereix un camp com el transmèdia, amb especial menció a alguns projectes innovadors duts a terme a Espanya i Catalunya, com Panzer Chocolate, El Cosmonauta, Maleïda Ciutat o Cyborg Project. Per altra banda, Nataly Ríos, productora de l’empresa britànica Transmedia Storytelling, s’ha referit a les noves estratègies comercials basades en el transmèdia, per mitjà dels quals les marques guanyen presència davant dels seus clients a través de la confecció d’experiències interactives. És el cas de Canal Plus amb 19 Reinos, un joc transmèdia destinat als seguidors de la sèrie Game of Thrones.

El darrer bloc ha tancat la sessió amb dos professionals que han reflexionat sobre l’audiovisual des d’Internet: Oriol Solé, fundador de Seriesly, ha presentat el seu últim projecte: TViso, una plataforma on-line pensada per facilitar i personalitzar el visionat de la programació televisiva; i Eudald Domènech, fundador de Servicom, Telepolis, World Online, Inout TV, Techfoundries, Total Channel i Sincroguia TV, ha acceptat el repte de descriure com serà el món de l’audiovisual en relació amb el d’Internet el 2020. Així conclou que el broadcast encara serà majoritari, però amb una forta presència del second screen, les apps i nous dispositius en un marc de continguts “hiperfragmetats”, molt més personalitzats i dinàmics.

Són realment necessaris els incentius fiscals a la producció? Reverteixen en benefici del sector audiovisual local? Quina ha estat la seva evolució a Europa? Quin impacte ha tingut? Són algunes de les preguntes que Jonathan Olsberg, president de la consultora britànica Olsberg-Spi, ha respost a la sessió que el Clúster Audiovisual de Catalunya ha organitzat avui a Foment del Treball amb el títol: “Incentius fiscals. L’audiovisual com a motor econòmic”.

Segons Jonathan Olsberg, els incentius fiscals, que tendeixen a aplicar cada cop més estats europeus, no només tenen un impacte econòmic positiu en aquells països que n’han implantat, sinó que beneficien les empreses de producció local que participen en les produccions, ja que promouen la interacció amb empreses internacionals, atreuen la inversió estrangera, faciliten l’establiment de coproduccions, estimulen la mobilitat de treballadors i afavoreixen l’adquisició d’experiència.

La prova és que aquells països amb costos alts de producció i que no apliquen incentius (com és el cas d’alguns països escandinaus) han tendit a perdre la inversió estrangera en detriment d’altres països veïns que sí que n’apliquen (com Islàndia).

A més, Olbserg ha remarcat que l’audiovisual i les indústries creatives en general són un dels sectors amb un efecte econòmic multiplicador més elevat. Pel que fa el Regne Unit, segons un estudi de la mateixa consultora Olsberg-Spi, cada lliura invertida en incentius genera més de 12 lliures de valor agregat brut cap a altres sectors i 3,74 lliures d’ingressos addicionals al govern.

La consultora britànica Olsberg-Spi està dedicada a l’assessorament estratègic de les indústries creatives, especialitzada en cinema, TV i mitjans digitals; i ha estat co-autora de l’informe publicat per l’Observatori Europeu de l’Audiovisual “Impact analysis of fiscal incentive schemes supporting film and audiovisual production in Europe”.

Un grup de 20 empreses del Clúster Audiovisual de Catalunya ha visitat avui el 4YFN (Four Years From Now). Convidades per la direcció, han pogut participar d’unes jornades que combinen conferències i tallers, i compten amb una zona expositiva destinada a connectar les startups de l’àmbit digital, media i tecnològic amb els inversors i les empreses.

El 4YFN –la d’enguany ha estat la segona edició- s’està convertint en l’àmbit del Mobile World Congress més estretament relacionat amb la innovació, la creativitat i els continguts emergents.

A més, alguns socis del Clúster han tingut una presència destacada al Mobile World Congress, com Abertis Telecom, que ha presentat diverses solucions relacionades amb la tecnologia 4K i l’Internet de les Coses; BTV, que ha produït informatius diaris per mitjà de smartphones; o Agile Contents, que ha presentat la seva solució de portals multimèdia.

A més, el programa Generació Digital, produït per TV3 en col·laboració amb Createl, emetrà el dimarts 10 el segon programa especial sobre el Mobile World Congress.

Les televisions, el cinema, les productores, les agències de publicitat…, el món audiovisual en general s’està adaptant a les noves pautes de consum d’uns usuaris que tendeixen a tenir un paper cada cop més actiu. Sota aquesta premissa, Ferran Clavell, Responsable d’Innovació i Future Media de la CCMA, ha presentat més d’un centenar d’iniciatives durant la sessió “Tendències d’Innovació Audiovisual” organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

Clavell ha exposat algunes de les diverses propostes que innoven directament sobre els continguts; com la de Gogglebox, programa basat en gravar els espectadors mentre veuen la televisió; formats de Slow TV, que cobreixen la totalitat d’esdeveniments ordinaris (com un viatge en tren a Noruega durant 7 hores); o DogTv, programa de televisió destinat als gossos.

Ha donat exemples de projectes pensats perquè l’usuari exerceixi un paper actiu sobre el contingut, com els documentals web (ex: Alma) o videoclips interactius (ex: Bob Dylan), els videojocs que il·lustren informacions (ex: Fort McMoney) o el periodisme d’immersió (Immersive Journalism).

També s’ha referit als projectes que aposten per la interacció sincronitzada entre el mòbil i la televisió (second screen), oferint així a l’espectador, de forma simultània, des d’informacions complementàries sobre el contingut, fins a la possibilitat de participar-hi (en el cas dels concursos i dels shows de tv). Interacció que també comença a aplicar-se a les sales de cinema.

Finalment ha mostrat algunes de les estratègies que el sector audiovisual fa servir per fer-se un lloc a Internet i particularment a les xarxes socials. “Les televisions ja no s’esperen que l’usuari els vingui a buscar, sinó que ara són elles les que van allà on l’usuari es troba, com Twitter, WhatsApp, Facebook o Youtube.”, advertia Clavell.

El Clúster Audiovisual de Catalunya i el Tecnocampus de Mataró han celebrat el Dia Mundial de la Televisió a Catalunya, amb unes jornades-debat que han aplegat crítics, periodistes i gestors de mitjans de comunicació i productores.

L’acte ha consistit en tres taules rodones amb agents de sectors diferents, des de les quals s’ha convidat a reflexionar sobre l’evolució del món televisiu, els canvis en els hàbits de consum, i les transformacions i nous reptes que ha d’encarar el sector davant la irrupció d’Internet i les noves tecnologies.

Fernando de Felipe (La Vanguardia), Manuel de Luna (El Periódico) i Paula Hernández (Vertele.com), reunits a la primera taula, “Quina televisió tenim. Parlen els crítics”, han coincidit en què el món televisiu necessita de més innovació per atreure noves audiències, sobretot entre els i les més joves.

A la segona taula, “Quina televisió podem fer a Catalunya”, en la qual han participat Antoni Peman (CCMA), Òscar Nogueira (8TV), Àngel Casas (Barcelona TV) i Joan Foguet (XAL), s’han assenyalat les dificultats que actualment travessa el sector, amb la reducció de produccions audiovisuals catalanes, fruit de la disminució dels recursos públics i de la concentració del mercat publicitari en només dos grans grups.

El debat de la tercera taula, “La TV que ve”, s’ha centrat en els reptes que es deriven de la interactivitat, l’augment del directe, els nous operadors de continguts on-line i els models de negoci que responen a les noves pautes de consum. Hi han participat Xavier Fisa (Lavínia Interactiva), Ferran Clavell (CCMA), Xavier Redón (Abertis Telecom), Jaume Ripoll (Filmin) i Àlex del Olmo (Tecnocampus).