Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població). És poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada) però les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.

Hi ha negoci a YouTube, més enllà dels grans canals? Quins desafiaments ha de confrontar un “youtuber”? Què atrau les audiències? Entre d’altres, aquestes han estat les preguntes formulades per Xavier Alabart, conductor de la sessió i cofundador d’Up Video, a uns quants joves catalans que gestionen canals de Youtube amb èxit.

Ha estat una sessió dinàmica acollida per l’antiga fàbrica d’Estrella Damm i que està emmarcada en el Digital & Mèdia Fòrum 2016, programa ideat pel Clúster amb l’objectiu de pensar i connectar el món digital amb els mèdia.

Hi ha participat Valenti Sanjuan, especialitzat en l’esport i amb una llarga trajectòria en el sector de l’audiovisual; Eduard Esteller (pro Android), que posa el focus en els mòbils i les apps; Mel Dominguez (Focusing) i Belena Gaynor, monologuistes sobre temes variats; Neus Viciana (Fetsquins), especialitzada en moda; Jordi Cor, assessor de “youtubers”; Ester Molina (Shinya Murata), centrada en la temàtica japonesa i Sandra Pedrosa, nouvinguda a YouTube.

En conjunt, els ponents han coincidit a afirmar que YouTube és un nou ecosistema que està en plena expansió, rivalitza amb la televisió, ja que acumula audiències de forma creixent, i ofereix múltiples oportunitats de negoci.

El passat 2 de desembre va tenir lloc la segona edició de Zoom Marques, una trobada de marques, agències i productores organitzada pel clúster amb la finalitat de reflexionar sobre el sector de la publicitat i la comunicació de marques. El tema de la jornada era el branded content i tenia com a objectiu que les marques i les seves agències debatessin amb les productores sobre les possibilitats que ofereix aquest tipus de publicitat en alça en els últims temps.

En primer lloc es va presentar el cas de Cinergía, projecte de Gas Natural, presentat per la seva Directora de Patrocini, Cristina Riba, i per la responsable de Content Marketing d’El Terrat, Astrid Altadill.

En relació a l’exemple de Cinergía, el salt del patrocini a la producció de continguts ha augmentat espectacularment la repercussió de les campanyes i l’engagement del públic, sempre que el contingut sigui de qualitat, cosa que en el cas de Cinergía garantien els directors i actors de primer nivell que hi van participar.

D’altra banda, cal destacar la manera com la marca va utilitzar tots els canals a la seva disposició per moure aquest contingut i fer-lo arribar a l’audiència. Això va incloure des dels mitjans convencionals i els esdeveniments patrocinats per la marca fins a les xarxes socials dels mateixos actors.

A continuació es va fer una breu presentació per centrar els conceptes de patrocini, product placement i branded content, abans de passar al debat.

Les productores van manifestar que se sentien ignorades i van sol·licitar un major protagonisme en la definició dels projectes. Al seu torn, tant les marques com les agències van reconèixer la dificultat d’introduir estratègies de branded content en la comunicació, davant la publicitat convencional, especialment per a aquelles empreses que tenen els seus centres de decisió fora del país.

Però hi va haver unanimitat a l’hora d’acceptar que el branded content està cridat a ser vital en la definició de la marca, especialment quan altres tipus de publicitat progressivament van perdent efectivitat.

 

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha col·laborat activament amb el Cineposium 2015, el congrés internacional de Film Comissions que s’ha celebrat a Barcelona del 24 al 26 de setembre i ha aplegat professionals de l’audiovisual d’arreu del món.

El tema central enguany ha estat la relació entre la producció audiovisual i el turisme. Per això, els diferents ponents han analitzat aquells casos en els qual la indústria audiovisual i la turística han treballat conjuntament i amb èxit en la producció i promoció de pel·lícules i sèries.

Un tema rellevant, tenint en compte que Catalunya és una destinació turística de primer nivell i que, segons el balanç que ha presentat la Barcelona Film Comission per al 2014, els rodatges a Barcelona no han parat de créixer (han crescut un 23% respecte de 2013 i un 61% respecte de 2011).

El Clúster ha col·laborat amb el Cineposium 2015 en l’organització de l’acte de cloenda, en el qual s’ha presentat breument el talent de la indústria audiovisual catalana i s’han compartit projectes i impressions amb els diferents delegats i ponents internacionals.

 

El Clúster Audiovisual de Catalunya, juntament amb Barcelona Tech City i el Sónar+D, ha organitzat la segona edició del Digital&Media Summit, la trobada entre empreses de l’audiovisual i del món tecnològic i digital.

Una quinzena d’empreses de cada sector han intercanviat experiències i han explorat noves vies de col·laboració en projectes de mutu interès. La sessió l’ha moderat Josep Lluis Sanchez Brugarola, de l’equip d’Infonomia.

El Clúster Audiovisual ha col·laborat en l’edició d’InterDocsBarcelona 2015 organitzant conferències amb la participació de varis ponents internacionals.

InterDocsBarcelona és una iniciativa emmarcada dins el Festival Internacional DocsBarcelona i dedicada exclusivament al documental interactiu i transmèdia. Gràcies a l’acció del clúster hi han participat Adam Gee, Commissioning Editor of Multiplatform & Online Video a Channel 4; i Alex Nelson i Robin Cramp, impulsors del BBC Connected Studio. A més de participar com a ponents en les conferències, han actuat també com a finançadors en l’anomenat Interactive Pitch.

Aquestes conferències també formen part del projecte Digital & Media Forum, que el Clúster va iniciar el passat dia 12 de maig a l’auditori de la Blanquerna.

Les televisions, el cinema, les productores, les agències de publicitat…, el món audiovisual en general s’està adaptant a les noves pautes de consum d’uns usuaris que tendeixen a tenir un paper cada cop més actiu. Sota aquesta premissa, Ferran Clavell, Responsable d’Innovació i Future Media de la CCMA, ha presentat més d’un centenar d’iniciatives durant la sessió “Tendències d’Innovació Audiovisual” organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

Clavell ha exposat algunes de les diverses propostes que innoven directament sobre els continguts; com la de Gogglebox, programa basat en gravar els espectadors mentre veuen la televisió; formats de Slow TV, que cobreixen la totalitat d’esdeveniments ordinaris (com un viatge en tren a Noruega durant 7 hores); o DogTv, programa de televisió destinat als gossos.

Ha donat exemples de projectes pensats perquè l’usuari exerceixi un paper actiu sobre el contingut, com els documentals web (ex: Alma) o videoclips interactius (ex: Bob Dylan), els videojocs que il·lustren informacions (ex: Fort McMoney) o el periodisme d’immersió (Immersive Journalism).

També s’ha referit als projectes que aposten per la interacció sincronitzada entre el mòbil i la televisió (second screen), oferint així a l’espectador, de forma simultània, des d’informacions complementàries sobre el contingut, fins a la possibilitat de participar-hi (en el cas dels concursos i dels shows de tv). Interacció que també comença a aplicar-se a les sales de cinema.

Finalment ha mostrat algunes de les estratègies que el sector audiovisual fa servir per fer-se un lloc a Internet i particularment a les xarxes socials. “Les televisions ja no s’esperen que l’usuari els vingui a buscar, sinó que ara són elles les que van allà on l’usuari es troba, com Twitter, WhatsApp, Facebook o Youtube.”, advertia Clavell.

El Clúster Audiovisual de Catalunya i el Tecnocampus de Mataró han celebrat el Dia Mundial de la Televisió a Catalunya, amb unes jornades-debat que han aplegat crítics, periodistes i gestors de mitjans de comunicació i productores.

L’acte ha consistit en tres taules rodones amb agents de sectors diferents, des de les quals s’ha convidat a reflexionar sobre l’evolució del món televisiu, els canvis en els hàbits de consum, i les transformacions i nous reptes que ha d’encarar el sector davant la irrupció d’Internet i les noves tecnologies.

Fernando de Felipe (La Vanguardia), Manuel de Luna (El Periódico) i Paula Hernández (Vertele.com), reunits a la primera taula, “Quina televisió tenim. Parlen els crítics”, han coincidit en què el món televisiu necessita de més innovació per atreure noves audiències, sobretot entre els i les més joves.

A la segona taula, “Quina televisió podem fer a Catalunya”, en la qual han participat Antoni Peman (CCMA), Òscar Nogueira (8TV), Àngel Casas (Barcelona TV) i Joan Foguet (XAL), s’han assenyalat les dificultats que actualment travessa el sector, amb la reducció de produccions audiovisuals catalanes, fruit de la disminució dels recursos públics i de la concentració del mercat publicitari en només dos grans grups.

El debat de la tercera taula, “La TV que ve”, s’ha centrat en els reptes que es deriven de la interactivitat, l’augment del directe, els nous operadors de continguts on-line i els models de negoci que responen a les noves pautes de consum. Hi han participat Xavier Fisa (Lavínia Interactiva), Ferran Clavell (CCMA), Xavier Redón (Abertis Telecom), Jaume Ripoll (Filmin) i Àlex del Olmo (Tecnocampus).

 

Amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi de coneixements entre les empreses del sector audiovisual, d’Internet i del disseny, i promoure la (co)creació de projectes conjunts, el Clúster Audiovisual de Catalunya, juntament amb Barcelona Design Innovation Cluster, Clúster Ecommerce & Tech Barcelona i Barcelona Media, ha organitzat “Innovació Col.laborativa. Accelerant la innovació a les indústries culturals i creatives. Promoció de la co.·laboració intersectorial” al CosmoCaixa Barcelona.

La sessió ha estat conduïda per Josep Lluís Sánchez Brugola, expert en innovació, creativitat i estratègia, que ha abordat les últimes tendències en innovació i ha exposat alguns exemples de noves metodologies de treball basades en la col·laboració entre empreses de sectors diferents.

Aquesta jornada forma part del conjunt de sessions sobre innovació que va començar el passat mes de juny al Digital&Media Summit del Sonar +D, i que es continuaran organitzant en un futur pròxim.

El Clúster Audiovisual de Catalunya encara el segon any d’activitat reforçant la Junta Directiva a la qual s’han incorporat setze representants del sector audiovisual català.

Xavier Guitart seguirà com a president del Clúster Audiovisual i l’acompanyaran tres vicepresidents: Antoni Esteve (Lavinia), Tinet Rubira (Gestmusic Endemol) i Enric Pujadas (Ogilvy). També Margarita Cardona (El Terrat) com a tresorera i Genís de Tera com a secretari.

També formen part de la Junta Paco Escribano (Minoria Absoluta), Joan Bas (Diagonal TV), Sergi Ovide (Ovide), Ignasi Comillas (Veranda) Noemí Cuní (Broadcaster), Valentí Roda (La Quimera), Jordi Mendieta (Dreamteamconcept) Josep Maria Quintana (Createl), Jordi Roigé (Utopia Global) i  Eduard Gil (Paral·lel 40)

Actualment composen el Clúster, una seixantena d’empreses de producció, serveis, tecnologia, publicitat i d’altres i manté acords permanents de interlocució amb les universitats catalanes,  centres de investigació, associacions professionals i organismes públics.