Empreses de tecnologia aplicada a l’educació i empreses de l’audiovisual s’han trobat en una sessió destinada a explorar noves formes de col·laboració i les oportunitats de negoci que pot oferir l’àmbit de l’educació.  La sessió ha estat organitzada per Edutech Cluster, grup d’empreses i entitats del sector TIC Educació, i el Clúster.

Ha obert la sessió, Miquel Àngel Prats, professor titular de la URL i Director dels estudis de Grau d’Educació Infantil a la FPCEE Blanquerna, que ha explicat les tendències i perspectives en la utilització de continguts i recursos digitals en l’àmbit educatiu.  Tot seguit, han presentat els seus projectes algunes de les empreses participants. iClassics Education i eduscopi, per part d’Edutech. Per part del Clúster, ha participat Minushu, empresa especialitzada en la creació d’experiències narratives amb tecnologies immersives: realitat augmentada i realitat virtual, i Createl, productora especialitzada en programes de televisió, documentals, “TV movies” i entreteniment digital.

La sessió de treball entre les empreses ha descansat en tres eixos principals: “Realitat virtual, Realitat augmentada i educació”, “Gamificació i altres recursos participatius” i “Creació de continguts audiovisuals”.

 

 

Convocats pel Clúster, una seixantena d’agents del sector audiovisual han visitat el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, aprofitant que la ciutat ha estat recentment seleccionada per la UNESCO per formar part de la “Creative Cities Network” en la secció FILM, una fita important en l’esforç d’internacionalització de la indústria.

La visita ha recorregut les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, on s’ha accedit al plató del programa ‘Operación Triunfo’ produït per Gestmusic EndemolShine. Jordi Rossel, director del programa ha exposat els detalls tècnics d’un talent show musical complex com OT.

La jornada també ha posat el focus en els drons, una eina innovadora i en constant evolució que s’ha popularitzat en l’àmbit de la producció audiovisual. En aquest apartat, l’expert Marc Estefanell ha parlat dels aspectes legals del vol de drons; la distribuidora Aircatdrone s’ha  referit als últims models i les novetats en el mercat.

La productora associada al Clúster Gen.Lock Vídeo, ha explicat les particularitats de l’ús dels drons en les produccions audiovisuals.

 

La Setmana del Talent Audiovisual tanca la seva primera edició amb una gran acollida per part del sector audiovisual. Ha nascut aquest any com a resposta a les demandes del mateix sector i al creixement del Pitching després de dues edicions.

Com a novetat, s’ha incorporat el Mercat de Nous Professionals, espai concebut perquè una selecció de candidats s’entrevistin amb empreses de l’audiovisual que busquen professionals. Altres activitats paral·leles han estat tallers, conferències, taules rodones, estudi de cas i sessions de networking.

Les xifres demostren la confiança que la indústria i les universitats han dipositat en aquesta iniciativa del Clúster en un any on s’ha apostat per potenciar aspectes complementaris a les sessionsd de pitching. Hi han participat 20 centres universitaris, ha comptat amb més de 1.000 assistents i més de 130 reunions one-to-one. Pel que fa als pitchings, n’han participat 80 empreses i entatts del sector audiovisual i 43 nous professionals presentant 24 projectes audiovisual en quatre categories: ficció, no ficció, noves finestres i formats de TV. Les empreses participants han destacat la millora en la qualitat dels projectes respecte als anys anteriors. També, cal esmentar el fet que un 67% dels projectes han estat presentats per dones.

La trobada, única a tot Europa, ha tingut lloc del 28 a l’1 de desembre al CCCB. A més de la major part de centres universitaris catalans que imparteixen audiovisual, enguany també hi han participat les universitats de Copenhagen, la Complutense de Madrid, del País Basc, A Coruña i València.

“Què podríem aplicar a Catalunya del sistema audiovisual danès?”, és la pregunta que alguns dels assistents es feien durant la sessió El model audiovisual danès que ha donat el tret de sortida a la Setmana del Talent Audiovisual, espai de trobada entre el nou talent emergent i la indústria audiovisual organitzada per Clúster del 28 de novembre a l’1 de desembre.

A banda d’inaugurar la Setmana, aquesta sessió s’inscriu en una línia d’activitats que el Clúster destina a analitzar els diferents models audiovisuals del món i que fins ara ja ha abordat el cas francès (llegeix la nota) i el nord-americà (llegeix la nota).

En aquest ocasió tocava Dinamarca, un país que a Catalunya sovint s’ha pres com a referent, i per això s’ha comptat amb una taula diversa i de nivell. David Matamoros, el representant a Espanya de la productora danesa Zentropa (fundada per Lars Von Trier) n’ha estat el moderador i hi han participat Madeleine Ekman (Zentropa Sweden), Martin Kofoed (Danish Film Institute), Petar Mitric (Universitat de Copenhagen) i Ton Lladó, economista català especialista en el model danès.

Ton Lladó ha posat les dades i els conceptes sobre la taula. “Tot i la semblança en la grandària del país i la quantitat de població, Dinamarca i Catalunya són molt diferents. Per començar, divergeixen en la concepció del paper de l’Estat: a Dinamarca és menys regulador i descansa molt més en un sistema col·laboratiu.” A més, fa anys que en l’esfera política del país escandinau s’aposta per l’audiovisual com a sector industrial estratègic, cosa que es reflecteix en la plurianualitat del finançament, en l’eficàcia de l’agència governamental que el gestiona: el Danish Film Institute, i el pressupost destinat al sector audiovisual (al voltant de 70 milions d’euros anuals).

Quant a això últim, Matamoros ha aprofitat per remarcar que els diners que Dinamarca destina anualment a l’audiovisual són els mateixos que els que hi destina l’estat espanyol. “Però amb una diferència: a Dinamarca només hi ha 5 milions d’habitants, mentre que Espanya supera els 40 milions. Quant a Catalunya, si ens fixem en el pressupost anual de l’ICEC, l’audiovisual disposa d’uns 15 milions per a uns 7 milions d’habitants.”

Més dades: segons l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, Dinamarca és el primer país d’Europa en ajuts per càpita a la producció, difusió i promoció de l’audiovisual: uns 14 euros per habitant. A Espanya és d’uns 4 euros per habitant.

La clau del sistema danès és el Danish Film Institute (DFI), l’agència del Ministeri de Cultura que finança el sector. Ton Lladó ha destacat que aquesta institució dóna molta importància als criteris de selecció i que, a diferència de Catalunya i l’estat espanyol, els membres de les diferents comissions col·laboren estretament amb els directors i/o productors en cadascuna de les fases de l’elaboració dels projectes. “S’ha passat del sistema de punts al de comissions i ara no compten amb un sistema de quotes rígid. El seu plantejament es basa en: ‘diga’m quina pel·lícula vols fer i, a partir d’aquí, discutim el pressupost, sempre amb la voluntat que el projecte tiri endavant.” Un sistema, insistia Lladó, que descansa en la confiança i la col·laboració entre l’administració i les productores.

“Fins i tot a Lars von Trier li toca negociar sobre el contingut” -apuntava Madeleine Ekman- “i ho accepta perquè valora la importància que té.”. Al seu torn, Martin Kofoed, representant del DFI, ha confirmat la presentació de Lladó: “Contràriament al que se sol pensar, aquest sistema permet que, tot i que els millors professionals, durant alguna de les seves etapes, sovint marxin als Estats Units a la recerca de pressupostos més grans, a la llarga acabin tornant a Dinamarca cercant una major llibertat artística. Això és molt habitual”.

Kofoed, a més, a banda d’aportar algunes dades sobre la xifra de produccions i coproduccions en les diferents categories, ha presentat els reptes que afronta actualment el DFI, com són els programes que volen apropar l’audiovisual a l’àmbit infantil amb un objectiu formatiu o el procés de digitalització de la distribució (“Netflix és al 40% de les llars daneses”).

En aquest sentit, ha vaticinat que aviat tindran lleis que obliguin a les grans companyies com Netflix, HBO, Amazon, etc., a emetre i produir films danesos, perquè els efectes d’aquestes plataformes no s’han fet esperar a Dinamarca. La seva irrupció ha fet disminuir els recursos de les productores de cine quant a vendes i taquillatge. “Una subscripció a Netflix costa el mateix que una entrada al cinema.”, afegia Kofoed. Mentre que Madeleine Ekman ha remarcat que davant la disminució dels ingressos, en general, els equips de rodatge s’estan simplificant.

Tot i així, el cinema danès encara té un ampli seguiment dins del seu país si es compara amb altres regions o països. Amb una quota superior al 20% del total d’espectadors, supera de llarg la de Catalunya, que gira al voltant del 9%.

Tot plegat remet al fenomen de les sèries daneses, que estan assolint un gran èxit internacional. “Ara hi ha moltes productores que estan desviant-se cap a les sèries de televisió.”, apuntava Petar Mitric. “Veiem com els millors guionistes migren del cinema a les sèries de televisió, cosa que també fan els recursos públics, cada cop més atents a aquest fenomen.”

Pel que fa a la formació, Petar Mitric ha presentat el punt de vista de la Universitat de Copenhagen, posant l’accent en aquells esforços que l’acadèmia fa a Dinamarca per connectar els seus alumnes, investigadors i projectes amb la indústria audiovisual. “Amb el temps s’ha aconseguit que les empreses tractin els seus alumnes en pràctiques com a uns empleats més. Res de cafès i fotocòpies, els fan participar en tots els nivells de les produccions.”.

Amb el mateix objectiu, la universitat, segons Mitric, ha bastit xarxes de col·laboració amb festivals i entitats de l’audiovisual i organitza trobades entre investigadors i productores per intercanviar dades i perspectives sobre el sector. “Per nosaltres és molt important que tota la feina universitària sigui útil per al sector i viceversa: que la indústria audiovisual ajudi a millorar les nostres investigacions.”

Madeleine Ekman, representant de Zentropa a Suècia, ha dedicat la major part de la seva intervenció a remarcar la importància que les coproduccions tenen tant pel sistema danès com l’escandinau. “Actualment el pressupost d’un sol país no és suficient per tirar endavant una pel·lícula d’èxit: cal col·laborar, cal anar a Europa”. Per això, els bons directors, directores i productores són els qui, a banda d’explicar una bona història, són capaços de triangular bé el finançament amb els orígens dels actors, les localitzacions, l’equip tècnic i, fins i tot, les escenes, adaptant-se al pressupost i als països coproductors. “La flexibilitat és essencial perquè una pel·lícula tiri endavant.”

Preguntada per la situació de la dona dins la indústria, Ekman ha respost que encara hi ha un llarg camí per recórrer. Com a Catalunya, als centres de formació hi ha un alt percentatge de dones però dins indústria el percentatge de dones baixa dràsticament, sobretot pel que fa a la direcció i l’accés al finançament. “Potser es deu al fet que moltes dones carreguen amb la labor de criança dels fills durant un llarg període i han de deixar la direcció. Conec casos de dones molt talentoses que han tornat a dirigir passats els 50 anys.”, afirmava Ekman. “En canvi, la producció està tota plena de dones. No conec cap productor home i danès de gran nivell: totes són dones. Deu ser perquè tenim una major capacitat organitzativa.”.

En aquest sentit, Kofoed ha apuntat que actualment a Dinamarca hi ha un debat intens sobre el sistema de quotes per afavorir la igualtat de gènere en el sector. “De moment, sembla que l’opinió majoritària no creu que les quotes siguin la solució. Tot i així, encara s’estan buscant fórmules d’equilibri.”

Sobre el branding en l’audiovisual i particularment en el cinema, Madeleine Ekman ha admès que “encara no ho sabem fer, això d’encaixar marques en les nostres pel·lícules. Ho hem fet, però no som massa bons…”

En definitiva, una taula molt intensa que ha superat les dues hores de durada, entre presentacions i preguntes del públic, i que, un cop més, ens ajuda a pensar el nostre sector audiovisual amb els seus clars i obscurs.

 

Enguany, el Dia Mundial de la Televisió a Catalunya ha debatut sobre l’èxit de les sèries de ficció, tant des del punt de vista de la narrativa com del model de negoci que les acompanya. La jornada, celebrada al TecnoCampus de Mataró, ha comptat amb la col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya.

En la primera taula s’ha destacat que la proliferació de sèries i de plataformes digitals de difusió permet abordar noves temàtiques i atendre nous públics. Segons Jordi Carrión, crític televisiu i autor del llibre Teleshakespeare, es genera una “dispersió de les audiències en què en una mateixa casa, simultàniament, tres o quatre persones poden estar veient sèries diferents.” Eduard Cortés, director de Merlí, ha comparat l’oferta actual de sèries amb la d’una llibreria en què pots trobar de tot. Jordi Balló, crític televisiu a La Vanguardia i professor a la Universitat Pompeu Fabra, ha remarcat que la sèrie, com a gènere narratiu, és predominant: “La peculiaritat de les sèries és que expliquen, com cap altre producte, el món que ens envolta”. Candela Antón, la Berta a Merlí, i Jordi Carrión han coincidit en un tret característic de les sèries: la multiplicitat de trames paral·leles i de personatges, que Carrión ha comparat amb les que trobem en les novel·les de Balzac.

A la segona taula rodona s’ha advertit que actualment les diverses plataformes de distribució corren el risc de sucumbir davant d’una tendència monopolista de la distribució digital. En qualsevol cas, la qualitat dels continguts de les sèries obre oportunitats als nous guionistes i directors. Els participants han animat les noves promocions a aportar noves mirades i treballar amb rigor les històries que es volen explicar. En aquest a taula hi han participat Víctor Sala, promotor de Serielizados Fest; Judith Clares, professora de Ciències de la Informació i la Comunicació a la UOC; Jordi Roure, ex-cap de Dramàtics de TV3 i actual productor executiu de la sèrie diària Com si fos ahir; i Joan Foguet, director de Comunicació i Relació amb les Entitats Adherides de La Xarxa de Comunicació Local.

Targets que es transformen en audiència. Plataformes tecnològiques que són noves televisions. Valors de marca que es transformen en continguts. Fa temps que les marques exploren noves fòrmules per promocionar els seus productes. Des de la publicitat televisiva, a internet o les xarxes socials, fins als nous formats com el branded content i la realitat virtual.

Però hi ha una nova estratègia que les marques estan començant a explorar: la creació de mitjans audiovisuals propis. Canals de TV, aplicacions, plataformes online amb contingut propi… són les tendències en comunicació de marca. Un nou model que obre nous camins en la relació entre el sector audiovisual, les agències i les marques. El Zoom Marques 2017 va analitzar les noves estratègies i els casos d’èxit amb empreses com Lavinia Next (Ideas & Solution Factory del Grup Lavinia), Obra Social ‘La Caixa’  i Agència &Rosàs (amb el projecte ALMA), l’estudi creatiu ZOOPA i Nestlé TV.

El Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, un projecte consolidat que compta amb dues edicions celebrades amb èxit i el suport dels principals centres universitaris catalans, enguany creix i es transforma en la Setmana del Talent Audiovisual.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha decidit ampliar el seu projecte davant d’un sector cada cop més implicat i amb interès d’apropar-se al nou talent emergent. Per això neix la Setmana del Talent Audiovisual, trobada que se celebrarà del 28 de novembre a l’1 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

A banda del Pitching, que es mantindrà, la Setmana inclourà, també, el Mercat de Nous Professionals, un espai coorganitzat amb Barcelona Activa, pensat per ajudar les empreses del sector a trobar joves talents. I oferirà un ventall de conferències i estudis de cas destinats a identificar els nous talents i les noves tendències.

Convidat per la Cambra de Comerç de Terrassa, el Clúster Audiovisual ha estat a Ljubljana (Eslovènia) participant en la trobada internacional “CHIMERA – Innovative Cultural & Creative Clusters in the Mediterranean Area” (3 al 5 d’octubre). Les jornades apleguen clústers i institucions relacionades amb les indústries culturals i creatives d’àmbit europeu i és una oportunitat per establir contacte amb un mercat pròxim i emergent com és el d’Europa de l’Est. El Clúster ha presentat el sector audiovisual català i ha participat en les taules de debat sobre les indústries culturals i creatives a Europa.

Una àmplia representació del sector audiovisual s’ha concentrat avui, davant del Parlament de Catalunya, per fer palès el seu rebuig a la recent anul·lació del cànon digital català per part del Tribunal Constitucional.

Durant l’acte, s’ha fet lectura pública de la carta del sector dirigida als i les representants del Parlament i s’ha lliurat al president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi.

L’acte arriba després d’una sèrie de reunions organitzades per les principals associacions i entitats del sector per demanar que les institucions catalanes es comprometin a mantenir els pressupostos assignats amb la taxa.

Aquesta taxa, que durant anys havia estat reivindicada pel sector, gravava les operadores d’Internet per finançar l’audiovisual. Des de 2015 havia aconseguit recaptar 33 milions d’euros i la seva anul·lació representa un cop molt dur per a la indústria.

#[Llegeix la carta aquí]

El Clúster promourà la indústria del videojoc, amb un pla que suposa l’acompanyament del talent i l’enfortiment de la competitivitat de les empreses. La iniciativa és el resultat de les reunions mantingudes en els últims mesos amb creadors i representants d’un sector que, al llarg dels últims anys, ha emergit amb un fort ritme de creixement a Catalunya.

En un any (de 2014 a 2015), el sector del videojoc va créixer el 41% i el 2015 ja comptava amb unes 120 empreses (24,8% del total d’Espanya), 1.687 ocupats, la major taxa d’ocupació de tot Espanya (38% del total), i una facturació d’uns 217 milions d’euros (42% del total).

El tret de sortida d’aquesta iniciativa ha tingut lloc durant l’obertura de la sisena edició dels Indie Developer Burger Awards, uns premis destinats a les millors creacions dels estudis “indie” del videojoc, que s’ha celebrat al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

La iniciativa preveu, a més, l’elaboració d’un paquet de jornades sobre el videojoc al centre de recursos audiovisuals i multimèdia Torre Barrina, a l’Hospitalet de Llobregat. Unes jornades que es dissenyaran juntament amb creadors del sector. Igualment, la iniciativa comporta la inclusió de projectes de joves creadors de videojoc al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, la trobada entre el nou talent universitari i la indústria de l’audiovisual  que el Clúster organitza cada any al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona