El model audiovisual nord-americà: experiències catalanes als USA
Si el passat mes de febrer, el Clúster organitzava, juntament amb PAC, una sessió sobre el model audiovisual francès, la qual encetava un cicle d’activitats dedicat a analitzar els sectors audiovisuals d’altres països, avui els ha tocat als Estats Units. La sessió “El Model Audiovisual Nord-americà. Experiències catalanes als USA”, coordinada amb l’Americana Film Festival i celebrada a la seu de SGAE-Catalunya, ha comptat amb un grup d’empreses audiovisuals catalanes d’àmbits diversos amb el tret comú d’haver dut a terme projectes a l’altra banda de l’Atlàntic.
La sessió, moderada per Noemí Cuní (Grup Broadcaster), s’ha basat en les experiències i les percepcions sobre el sector audiovisual als Estats Units de dos productors de cinema, Sergi Moreno (Lastor Media) i David Matamoros (Zentropa Spain), el productor de televisió Albert Grau (Reset TV), l’animador i modelador 3D, Fèlix Balbas (Minimo VFX), més el productor nord-americà Kyle Martin.
De seguida s’ha posat sobre la taula el fet que, a diferència d’Europa, en la qual prevalen els organismes estatals, el model audiovisual nord-americà descansa en la inversió privada. “Als Estats Units està molt implantada la visió que el sector audiovisual és un àmbit de negoci rendible. Tenen molt clar el business del cinema”, ha afirmat Fèlix Balbas, que compta amb una llarga experiència en projectes com Avatar, El senyor dels anells, El llibre de la selva, Pirates del Carib, etc. “Hi ha molts més inversors privats, atrets principalment pels incentius fiscals.”, ha afegit David Matamoros, que amb Zentropa ha produït, entre d’altres, Menú degustación, adquirida per HBO.
Segons els ponents, aquest sistema té el gran avantatge que facilita i agilitza l’accés als recursos. “Tot pot arribar a anar molt ràpid. Si un inversor s’interessa pel teu projecte, al cap de poc temps ja pots disposar dels recursos.”, ha explicat Sergi Moreno, a partir de la seva experiència amb 10.000 km. “El productor, doncs, no està condicionat pel ritme de les administracions, com sí que passa a Europa, ni pels terminis de justificació que sovint constrenyen excessivament els calendaris de producció.”
Però el sistema nord-americà té un gran inconvenient, han destacat els ponents. Si l’inversor privat és qui finança principalment els projectes, llavors la rendibilitat del projecte es torna central en l’obtenció dels recursos. En aquest sentit, ha estat precisament el productor de Brooklyn, Kyle Martin, el qui ha destacat amb més vehemència els defectes d’aquest sistema: “Els inversors, de vegades, intervenen moltíssim en el contingut audiovisual. S’asseguren que sigui suficientment comercial, que els diners que han invertit els generin un retorn segur. És molt comú, per exemple, que a l’hora d’avaluar un projecte es fixin en els actors, si són prou coneguts, etc. En aquest sentit, als Estats Units, els productors independents envegem el model estatal de finançament que teniu a Europa. Diria que permet una major creativitat.”
Un altre tret molt característic del sistema nord-americà són les seves condicions legals, en general força estrictes. Ho ha destacat Albert Grau, productor de Reset TV, que té seu a Miami, i que ha produït programes d’entreteniment per a les televisions llatines nord-americanes: “Per engegar un projecte als Estats Units és imprescindible comptar amb un bon assessorament jurídic. La qüestió dels drets, de la prevenció de riscos, dels permisos en la gestió musical, etc., és molt més estricta que a Europa.”
Davant la pregunta de Noemí Cuní sobre quins consells es podrien donar a les empreses que vulguin emprendre projectes als Estats Units, els ponents han destacat el fet que entre Espanya o els estats europeus i Amèrica del Nord no hi ha tractats de coproducció i això en dificulta la relació. “En tot cas, per introduir-se als EUA, cal ser-hi, quedar-s’hi a viure.”, ha afirmat Fèlix Balbas. David Matamoros ha recomanat fer-ho “amb un producte creat a l’origen. Estrenar en català als Estats Units no és un problema. Ho és en altres llocs, però als EUA no. Una de les claus és tenir un producte amb una audiència ben segmentada. Allà ho tenen molt treballat i funciona molt bé.”
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!